SEDANO VOL QUE TORNEM AL SEGLE XVIII
Entre els anys 1712 i 1790 es van fer a Alcoi quatre ponts: el del Tossal, l'Antic de Sant Roc, el d'Alcassares i el del Cadisenyo, aquests ponts eren xicotets i únicament servien per a creuar el riu, però hi havia que baixar fins el riu per a després tornar a muntar.
Entre els anys 1838 i 1863, es van construir els primers grans ponts de la ciutat: Mª Cristina, Sant Roc i Petxina. Aquests tres grans ponts tenen una història molt bonica, i que defineix molt be el caràcter emprenedor i capdavanter que hem tingut sempre els alcoians.
Quan es va projectar la carretera Xàtiva- Alacant, al seu pas per Alcoi, el transport de mercaderies havia de baixar fins els rius per després tornar a muntar pendents molt grans i que encarien moltíssim els viatges. Per això, els empresaris alcoians van aconseguir un permís per construir aquests grans ponts que permetien creuar els rius i els barrancs sense tindre que muntar i baixar, amb el consegüent estalvi econòmic i de temps, a canvi cobraven un peatge amb el que finançaren les obres, van fundar, fins i tot, una empresa per a gestionar aquestes grans obres que van permetre, a més a més, l'expansió i creixement de la ciutat.
Després, al segle XX es van fer altres tres ponts importantíssims per a la ciutat: el del Viaducte, el de Sant
Jordi i el de Fernando Reig (Lafarga Navarro, Víctor Eusa i Fernández Ordóñez). Tant en el segle XIX com en el XX, es va utilitzar la enginyeria culta, per a que a més d'útils foren un símbol de modernitat i capacitat econòmica de la ciutat, posant a Alcoi sempre entre les ciutats líders, i per això, ens sentim tan orgullosos.
Ara el govern popular del Sr. Sedano parla de fer una connexió entre els barris de la Zona Nord i el Viaducte. Efectivament, és una connexió, no és un pont. O al menys no és el que els alcoians entenem per un pont.
Per a anar de la Zona Nord al Viaducte, haurem de baixar pràcticament fins la fàbrica d'escaló, creuar el riu i després tornar a muntar tota la costera fins el viaducte. La mediocritat del Sr. Sedano, la seua falta de visió i de coneixement de la ciutat, ens transportarà de nou al segle XVIII quan havíem de muntar i baixar costeres. El PP prefereix anomenar-lo "puente amable", però en Alcoi això es diu "un pontó".
Ja ens han demostr
at el seu menyspreu a la nostra història, en primer lloc han ocultat, en contra de l'opinió dels alcoians, l'estructura del pont més emblemàtic de la ciutat, tot un símbol per als alcoians com és el pont de Sant Jordi. Després van rebutjar un altre gran pont com el de Calatrava que van presentar els socialistes (de fet hauria segut el segon gran pont de l'era democràtica junta amb el de Fernando Reig) i que haguera suposat una nova aposta per la enginyeria culta, situant a Alcoi entre les grans ciutats co
m Sevilla, València, Buenos Aires, Venècia, Atenes o Jerusalem que també compten amb ponts d'aquest arquitecte. I per últim ens volen fer tornar al concepte de pont de fa dos segles, oblidant que a Alcoi, els grans ponts sempre han significat progrés i modernitat.
Segur que algun dia sabrem qui és el gran beneficiat d'aquesta nova barbaritat històrica, el que sabem segur és qui serà el gran perjudicat en tot aquest embolic: el poble d'Alcoi.


toni romer dijo
d'acord estic amb el que dius
i gràcies pel text
però Calatrava...?
No cal. senzillament no cal.
una cosa no suposa l'altra
és més, per mi i molta gent aquest punt, igual que simbòlicament s'explica la història d'Alcoi a través dels ponts, ara no hauríem de ser pretenciosos amb una mostra com aquesta; i en canvi sí hauríem d'enfortir l'economia de base. calatrava són marcianaes no massa llunyanes a la política pense faraònica pepera valenciana.
25 Septiembre 2009 | 02:40 PM